Tania

  Ca n'Ametller és un edifici de planta i dos pisos a la vila de  Molins de Rei (al Baix Llobregat) destacada pels seus magnífics esgrafiats, de tipus geomètric. Aquella té una gran porta amb arc escarser  emmarcat en pedra i una finestra enreixada a cada costat. El primer pis consta de tres balcons amb barana de ferro, i el segon té una finestra a cada extrem i, a la part central, dues arcades. Les obertures estan emmarcades amb grans carreus  de pedra, i la teulada és paral·lela a la façana. Aquesta està completament decorada amb esgrafiats combinant colors blanc i rosat. Els motius varien a cada pis. Així, a la planta baixa formen rombes. Al primer pis es combinen els gerros amb els motius florals, i al segon pis els esgrafiats són en forma de creu, i a sota les finestres centrals reprodueixen la barana d'una balconada. Actualment és de propietat municipal.

 La primera església parroquial de Molins de Rei va ser construïda l'any 1209 i ampliada a començament del segle XVII. Entre els anys 1850 i 1870 es va substituir per un nou temple d'estil neoclàssic, de més grandària, que va ser destruït l'any 1936. Acabada la Guerra es va projectar l'actual edifici, obra de l'arquitecte municipal Joan Gumà Cuevas, construït entre 1942 i 1945, juntament amb la nova plaça que es va poder urbanitzar amb l'enderroc de les cases que hi havia al davant. És un edifici de tres naus, separades amb columnes aparellades. La central és més alta i està oberta amb una volta semi el·líptica. Hi ha un transsepte, amb cúpula sobre el creuer. L'absis, de grans dimensions, és semicircular. Del frontis destaca el poderós campanar, amb creus a les quatre cares. Tot l'exterior està recobert amb pedra artificial. La decoració interior és de Santiago Padrós Elías.  

  Edifici històric de Molins de Rei,  d'ús social que va ser construït l'any 1921 després de la creació de l'entitat, l'any 1920, amb motiu de la fusió de diverses associacions per la voluntat d'un sector de la societat de la vila de disposar d'un local on relacionar-se i d'esbargiment per a les seves activitats socials i culturals. L'associació comptava, en els seus inicis, amb diverses seccions; la que li va donar més popularitat va ser la de teatre gràcies a l'Estudi d'Art Dramàtica. Encara que actualment s'anomena Foment Cultural i Artístic, en un primer temps era conegut per Foment Agrícola, Comercial i Industrial, i el seu impuls s'entén dins del context d'uns anys, sobretot entre final del segle xix i principi del xx, caracteritzats per la proliferació d'entitats associatives. Des del punt de vista artístic, l'edifici es pot situar dins la influència formal del neoclassicisme,  encara que en aquesta època ja

  Mercat municipal de Molins de Rei és un monument del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat) protegit com a bé cultural bé cultural d'interès local. Construït l'any 1935 per l'arquitecte municipal Joan Gumà i Cuevas, va ser edificat per suplir el mercat primitiu, que estava situat a la plaça de la Creu. Aquest edifici ha sofert diverses remodelacions, essent-ne l'última iniciada l'any 2003 i finalitzada l'any 2007 i en la qual s'enderrocà i remodelà tot l'interior de l'edifici restant les façanes com a únic element original.

  La Federació Obrera és un equipament d’un alt valor cívic i patrimonial per a Molins de Rei, ja que va ser la seu d’una important associació local de treballadors i treballadores, cons­truïda en el primer terç del segle XX, a partir del projecte d’un destacat arquitecte. Va a ser expro­piada durant la dictadura, i recuperada finalment per a la vila una vegada consolidada la democràcia. La Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei es va constituir l’any 1915, fruit de la unió de tres societats: la Llar Obrera, l’Aliança d’Obrers Paletes i la Societat d’Agricultors. L’any 1918 l’entitat va passar a dir-se Federació Obrera de Molins de Rei. Els objectius de la societat eren la unitat dels obrers progressistes al voltant de principis com la instrucció, la solidaritat, el treball i la justícia. A més, les persones afiliades gaudien d’un sistema de suport mutualista. El paper de la Federació   Obrera en la vida local va créixer alhora que el nombre dels seus membr

    Antiga Seu del Banco de España a Girona Josep Martí i Burch, Martí Sureda i Vila La seu (fins al 1990) d’aquest banc es va alçar a la perifèria d’una ciutat encara murallada, però amb un dinamisme terciari que ha perviscut fins ara. En procés d’obra el 2008, la transformació desestima els espais interiors i salva una façana d’un eclecticisme vibrant, en la qual el neogòtic delinea unes esveltes pautes verticals encastellades en què va encaixant els seus propis estilemes, alternats amb els d’un neoclàssic reduït al paper de simple comparsa lingüístic.