Ir al contenido principal

 La primera església parroquial de Molins de Rei va ser construïda l'any 1209 i ampliada a començament del segle XVII. Entre els anys 1850 i 1870 es va substituir per un nou temple d'estil neoclàssic, de més grandària, que va ser destruït l'any 1936. Acabada la Guerra es va projectar l'actual edifici, obra de l'arquitecte municipal Joan Gumà Cuevas, construït entre 1942 i 1945, juntament amb la nova plaça que es va poder urbanitzar amb l'enderroc de les cases que hi havia al davant.

És un edifici de tres naus, separades amb columnes aparellades. La central és més alta i està oberta amb una volta semi el·líptica. Hi ha un transsepte, amb cúpula sobre el creuer. L'absis, de grans dimensions, és semicircular. Del frontis destaca el poderós campanar, amb creus a les quatre cares. Tot l'exterior està recobert amb pedra artificial. La decoració interior és de Santiago Padrós Elías.


 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch   Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924). Va ser un gran defensor d'un ideari de país i mantingué la il·lusió de tornar-lo a veure plenament recuperat en tots els terrenys. Des del vessant cultural i polític va aportar recursos per a fonamentar aquest pensament mitjançant els seus estudis de la llengua, l'ordenació jurídica o l'organització política dels segles XI-XII, i també va aportar arguments sobre l'encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània.         Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller(1898-1900)  i la Casa de les punxes  (1903–1905). Fou especialista de fama internacional en art romantic, amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria, i promotor de les excavacions d'Empuries a partir del

Antiga Seu del Banco de España a Girona

    Antiga Seu del Banco de España a Girona Josep Martí i Burch, Martí Sureda i Vila La seu (fins al 1990) d’aquest banc es va alçar a la perifèria d’una ciutat encara murallada, però amb un dinamisme terciari que ha perviscut fins ara. En procés d’obra el 2008, la transformació desestima els espais interiors i salva una façana d’un eclecticisme vibrant, en la qual el neogòtic delinea unes esveltes pautes verticals encastellades en què va encaixant els seus propis estilemes, alternats amb els d’un neoclàssic reduït al paper de simple comparsa lingüístic.