Ir al contenido principal

Foment Cultural i Artístic (Molins de Rei)

 

Edifici històric de Molins de Rei,  d'ús social que va ser construït l'any 1921 després de la creació de l'entitat, l'any 1920, amb motiu de la fusió de diverses associacions per la voluntat d'un sector de la societat de la vila de disposar d'un local on relacionar-se i d'esbargiment per a les seves activitats socials i culturals. L'associació comptava, en els seus inicis, amb diverses seccions; la que li va donar més popularitat va ser la de teatre gràcies a l'Estudi d'Art Dramàtica. Encara que actualment s'anomena Foment Cultural i Artístic, en un primer temps era conegut per Foment Agrícola, Comercial i Industrial, i el seu impuls s'entén dins del context d'uns anys, sobretot entre final del segle xix i principi del xx, caracteritzats per la proliferació d'entitats associatives.

Des del punt de vista artístic, l'edifici es pot situar dins la influència formal del neoclassicisme,  encara que en aquesta època ja presentava una certa llibertat en l'ús dels elements decoratius. Dins dels espais que acull al seu interior destaquen la sala del cafè i el teatre a la italiana, amb un original sistema de platea basculant que permet adaptar-ne la inclinació a les necessitats de l'espectacle. En la restauració de final del segle xx es va incorporar el treball pictòric de Jordi Pedrola a la cúpula del cafè i al sostre del teatre.


 

Comentarios

Entradas populares de este blog

 La primera església parroquial de Molins de Rei va ser construïda l'any 1209 i ampliada a començament del segle XVII. Entre els anys 1850 i 1870 es va substituir per un nou temple d'estil neoclàssic, de més grandària, que va ser destruït l'any 1936. Acabada la Guerra es va projectar l'actual edifici, obra de l'arquitecte municipal Joan Gumà Cuevas, construït entre 1942 i 1945, juntament amb la nova plaça que es va poder urbanitzar amb l'enderroc de les cases que hi havia al davant. És un edifici de tres naus, separades amb columnes aparellades. La central és més alta i està oberta amb una volta semi el·líptica. Hi ha un transsepte, amb cúpula sobre el creuer. L'absis, de grans dimensions, és semicircular. Del frontis destaca el poderós campanar, amb creus a les quatre cares. Tot l'exterior està recobert amb pedra artificial. La decoració interior és de Santiago Padrós Elías.  

Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch   Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924). Va ser un gran defensor d'un ideari de país i mantingué la il·lusió de tornar-lo a veure plenament recuperat en tots els terrenys. Des del vessant cultural i polític va aportar recursos per a fonamentar aquest pensament mitjançant els seus estudis de la llengua, l'ordenació jurídica o l'organització política dels segles XI-XII, i també va aportar arguments sobre l'encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània.         Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller(1898-1900)  i la Casa de les punxes  (1903–1905). Fou especialista de fama internacional en art romantic, amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria, i promotor de les excavacions d'Empuries a partir del

Antiga Seu del Banco de España a Girona

    Antiga Seu del Banco de España a Girona Josep Martí i Burch, Martí Sureda i Vila La seu (fins al 1990) d’aquest banc es va alçar a la perifèria d’una ciutat encara murallada, però amb un dinamisme terciari que ha perviscut fins ara. En procés d’obra el 2008, la transformació desestima els espais interiors i salva una façana d’un eclecticisme vibrant, en la qual el neogòtic delinea unes esveltes pautes verticals encastellades en què va encaixant els seus propis estilemes, alternats amb els d’un neoclàssic reduït al paper de simple comparsa lingüístic.