Federación Obrera Molins de Rei

 

La Federació Obrera és un equipament d’un alt valor cívic i patrimonial per a Molins de Rei, ja que va ser la seu d’una important associació local de treballadors i treballadores, cons­truïda en el primer terç del segle XX, a partir del projecte d’un destacat arquitecte. Va a ser expro­piada durant la dictadura, i recuperada finalment per a la vila una vegada consolidada la democràcia.

La Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei es va constituir l’any 1915, fruit de la unió de tres societats: la Llar Obrera, l’Aliança d’Obrers Paletes i la Societat d’Agricultors. L’any 1918 l’entitat va passar a dir-se Federació Obrera de Molins de Rei.

Els objectius de la societat eren la unitat dels obrers progressistes al voltant de principis com la instrucció, la solidaritat, el treball i la justícia. A més, les persones afiliades gaudien d’un sistema de suport mutualista.

El paper de la Federació   Obrera en la vida local va créixer alhora que el nombre dels seus membres i els serveis que els prestava: sala-cafè, cuina, biblioteca, forn de pa, billars, sala d’espectacles…

Això va motivar que l’any 1921 s’encarregués el projecte d’una seu social a l’arquitecte modernista Cèsar Martinell i Brunet. L’edifici va ser inaugurat l’any 1922 durant la Festa Major.

El període de la dictadura de Primo de Rivera va implicar una aturada del procés d’expansió de la Federació   Obrera, però les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van veure l’inici d’un nou procés de recuperació. Malgrat haver-se declarat com una associació apolítica, la Federació   Obrera va decidir presentar una llista de candidats a aquells comicis i aquesta candidatura en va resultar guanyadora, fet que es va repetir en les convocatòries successives.

L’any 1936, en esclatar la Guerra Civil, la Comissió del Govern de la Federació   Obrera, juntament amb la Junta Directiva de la secció de Molins de Rei de la Unió Socialista de Catalunya, decideixen per unanimitat “constituir la Federació Obrera com a Casal Socialista i adherir-se al PSUC”. Malgrat les dificultats d’aquest període bèl·lic, la societat continuarà desenvolupant les tasques de mutualitat.

En acabar la guerra, la dictadura franquista va confiscar l’edifici de la Federació Obrera, que va passar a denominar-se El Hogar del Productor; posteriorment, l’any 1943 s’hi van instal·lar les dependències de la Central Nacional Sindicalista, l’anomenat Sindicato Vertical, que perdurarà fins a l’arribada de la democràcia.

A partir de 1977, amb el suport de l’Ajuntament, antics socis i hereus dels membres de la Federació que van constituir l’Associació Obrera van iniciar el procés de reclamació de la devolució de l’edifici al govern de l’Estat, que després de moltes vicissituds va concloure el dia 4 de desembre de 1997 amb la cessió definitiva i gratuïta de la Federació  Obrera a l’Associació Obrera i aquesta, al seu torn, a l’Ajuntament de Molins de Rei, que passava a ser-ne el propietari, tot comprometent-se a donar-li un ús social.